Calla i menja... Pernil!
A rebuf del Cansinovirus i de la crisi hostalera, va néixer Tibericus. El Déu de morro fi que alçant la pota de pernil defensa la bona Vida.
Gud laif!
En el record van quedar aquells dies dolents que, encara que sembli mentida, una cosa bona ens van deixar. Perquè vam menjar més i millor i ho vam fer tots juntets a casa. Nosaltres ho sabem millor que ningú, perquè no vam parar de portar coses bones a les cases...O sigui els nostres embotits més selectes i deliciosos, deliciatus de la terra.
Llavors se'ns va encendre la llumeta i ens vam posar les piles per a donar-vos el bo i millor. No deixem ni una cuina de Barcelona sense assortiment!
Pot ser que s'acabi el món sí, però ningú s'anirà de aqui sense provar les millors "delis" del Cerdus i del Déu Tetus.
Després de tot, i encara que el mal cos no ens el treu ningú... Pensem que en Pandèmia o sense ella Potser de Tiberis pot viure un home?
Així va néixer Tibericus, un cant a la bona vida. Al bon Menjar, als sabors de sempre.
La Veritable Revolució està a la teva cuina
Que ningú et dicti el que has de menjar!
Perquè la veritable revolució està molt a prop. Està en els teus fogons o en el teu bocata. Farts de menjar cartó que t'omple tan sols uns segons. També tips de passar fam a base de dietes esclavistes. Cuidar-se sí, fam perquè sí? No.
Deixem-nos de bobadas i mengem menjar de veritat com el del poble o el de l'àvia. Dóna'm aquest bocata sense manies ben ple de molt ibèric.
Reunim-nos tots com sempre, amb pausa i cura per a assaborir el més deliciós de la nostra terra. Fem plats amb temps, afecte i repòs. A foc lent. Cuinem amb els ingredients més senzills però, a la vegada, més saborosos.
Encara que alguns diguin que no cal viure per a menjar sinó a l'inrevés... Nosaltres diem,
Viure no és, potser, menjar bé?
